Detall de la notícia

Posicionament de metges de Catalunya davant la pràctica de la sedació per part de professionals no anestesiòlegs
Publicat: 10/07/2017

Benvolguts/des socis i sòcies,

Des de la secretaria tècnica de la Societat, us fem arribar la resposta del Dr. González Huix davant del comunicat que ha fet públic el sindicat de metges de Catalunya.

Esperem que sigui del vostre interès.

Junta Directiva

 

Benvolguts,

 

Amb sorpresa hem rebut la carta de "posicionament de Metges de Catalunya davant la pràctica de la sedació per part de professionals no anestesiòlegs", sobre la que voldríem les següents apreciacions:

1er) que Metges de Catalunya ni s'ha dirigit, ni ha plantejat el que s'anuncia com "sedació per part de no anestesiòlegs" a la Societat Catalana de Digestòlogia (SCD), implicada de forma directa, ja que la Sedació en la Endoscòpia Digestiva, conforma una de les activitats pròpies de l’especialitat. La SCD no ha tingut, per tant, l’oportunitat d’informar a Metges de Catalunya de la situació d’aquest procediment a les Unitats d’endoscòpia de Catalunya, ni de les evidències que donen suport a la seguretat de la sedació realitzada sense anestesiòlegs en els procediments d’endoscòpia digestiva. En aquest sentit, la SCD ja es va manifestar l'any 2012, en el "Document de posicionament de la SCD sobre la sedació a la endoscòpia digestiva"  (1) (http://www.scdigestologia.org/?p=page/html/docs_posicionament), que segueix vigent.

 

2on)  Que la SCD es recolza, com no pot ser d'altra manera, en la legislació actual enunciada en  la llei "44/03 de 22 de noviembre de Ordenación de las profesiones sanitarias" que regula les condicions de l’exercici de la professió entesa com habilitadora per la pràctica de la medicina i cirurgia. La part del seu contingut que aquí ens afecta conclou que: La llei no distribueix competències entre professionals(2). Això dona una amplíssima facultat per l'exercici de la professió basada en els articles 35 i 36 de la Constitució Espanyola que no pot ser retallada per lleis de normativa jeràrquica inferior.  Aquesta llei es ampla i clara i especifica les distintes especialitats i crea nous graus, estableix obligacions i controls, però no determina compartiments estancs per cada especialitat(2). Per tant, Metges de Catalunya al fer seus els cinc punts del manifest de la Societat Espanyola d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor (SEDAR) i de la Comissió Nacional de l'especialitat d'Anestesiologia,  conculca els drets que com a titulats en medecina tenim els no especialistes en anestesiologia. Aquests drets ens concreten en la capacitat per dur a terme els actes mèdics que ens permeten  l'exercici de la nostra professió de metges. En aquest cas, la realització de sedacions per la millor qualitat dels procediments endoscòpics, en aquelles situacions on les evidències científiques demostren que la sedació controlada per endoscopistes es segura. En conseqüència manifestem que el posicionament de Metges de Catalunya no representa a la SCD com a màxim representant dels digestòlegs de Catalunya ni el posicionament que aquesta societat va manifestar en el "Document de posicionament de la SCD sobre la sedació a la endoscòpia digestiva"   reservant-nos el privilegi de denunciar davant  la llei la possible conculcació d'aquests drets.

 

3er)  Denunciar la incorrecció del que s'indica en el document de posicionament de MC respecte de que "nomes els especialistes en Anestesiologia i Reanimació compten amb els coneixements, la preparació i l'experiència per oferir garanties de seguretat als pacients i per millorar les condicions en que es realitzen els procediments".  La evidència científica actual mostra que no hi ha cap raó de seguretat, eficàcia i cost que justifiqui  la necessitat d' un anestesiòleg en la sedació en endoscòpia(3). La seguretat ha sigut avaluada en múltiples estudis que inclouen un nombre molt gran de pacients.  S'ha demostrat que, en pacients de risc mig, la sedació dirigida per l'endoscopista es segura i eficaç i no requereix la presència d'un anestesiòleg. L'estudi mes recent(4): un anàlisi d'un registre prospectiu realitzat als EE. UU., que inclou 1,38 milions d’individus mostra que en pacients ASA I a III, l’administració de sedants dirigits por l'endoscopista es igual o mes segura i s¡associa a menor nombre d’efectes adversos que la sedació anestèsica. En concret mostra que no hi han diferències en el nombre de efectes adversos entre anestesiòlegs i endoscopistes en les colonoscòpies (OR, 0,93; IC 95%, 0,82-1,06) però sí en les gastroscòpies, en les que hi ha un nombre mes gran d’efectes adversos quan la sedació està dirigida per l'anestesiòleg (OR, 1,33; IC 95%: 1,18-1,50)(4). Dades similars es mostren en altres estudis: en un anàlisi retrospectiu de 118.004 colonoscòpies on s'observa un increment del 2,5% en el nombre de perforacions quan s'utilitza propofol, administrat per anestesiòlegs(5). Un estudi de 165.527 colonoscòpies en 100.359 pacients troba un risc augmentat de broncoaspiracions quan la sedació es dirigida por anestesiòlegs(6). Finalment, un anàlisi de les dades de reclamacions mediques incloent mes de 3 milions de colonoscòpies, detecta un increment d'un 13% en els efectes adversos apareguts en els primers 30 dies quan s'utilitza anestesia per la sedació(7).  Per contra, no hi ha cap evidència científica publicada que demostri un menor nombre d'efectes adversos en la sedació endoscòpica dirigida per l'anestesiòleg respecte de l'endoscopista.

 

4º) Cal comentar també l'aspecte econòmic. En els països occidentals i a Catalunya s'ha produït en els últims anys un increment en la incorporació d'anestesiòlegs per promoure sedació en les endoscòpies rutinàries en pacients ASA I-III, amb taxes d'increment de fins un 50% en alguns països(8-10). Aquest fet ha resultat  en un augment en despesa sanitària, demostrada en múltiples estudis als  EE. UU i la Comunitat Europea. La incorporació dels anestesiòlegs implica un cost afegit que no ha pogut justificar-se per increments en seguretat, tolerància o eficiència(11,12).  Aquest major cost es difícilment justificable en qualsevol cas, però especialment en la situació econòmica actual dels sistemes de salut. En els centres en que els anestesiòlegs estan proveïen aquests serveis caldria replantejar el model, adequant les necessitats d'anestèsia al fet de que la gran majoria de procediments es realitzen en pacients de baix risc, i que sols un petit nombre requereix  l’administració de sedació especialitzada. Possiblement aquest  increment innecessari en la despesa sanitària ha contribuït també a precaritzar els sistemes de salut en la situació econòmica actual, en la que cal optimitzar al màxim els recursos limitats. Per tant, incorporar especialistes en anestesiologia per exploracions rutinàries en pacients de risc mig s'hauria de considerar un error de gestió per la utilització inadequada i innecessària dels recursos econòmics. En diferents estudis s'ha indicat que la formació en tècniques de sedació d'endoscopistes i personal d'infermera d'endoscòpies permet proveir els serveis de sedació necessaris amb cost-efectivitat al menys similar a la que proveeixen els anestesiòlegs(13-15).

 

 

Per concloure informar-los que la SCD rebutja el contingut del document de posicionament fet públic per Metges de Catalunya, no se sent representada per el mateix i denuncia la inexactitud del seu contingut en quant a la evidència científica actual.

Signat:

 

 

Dr Ferran González Huix                              Dra Maria Esteve                            Dr Antoni Castells

Coordinador del pla                                       Presidenta de la SCD                      Vicepresident de la SCD

estratègic d’endoscòpia avançada

 

 

Bibliografia

1. Ferran González-Huix, Josep J. Giné, Carmen Loras, Eva Martínez-Bauer, Carles Dolz, Cristina Gómez, Josep Llach DOCUMENT DE POSICIONAMENT Sedació a l’Endoscòpia Digestiva http://www.scdigestologia.org/?p=page/html/docs_posicionament.

2. J. Ortiz, J. Quintán y J. R. Armengol-Miró. La sedación en la endoscopia digestiva y el intrusismo: aspectos legales. Presidente de la Sala 5ª del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña. 1Magistrado especializado en Medicina Legal y Seguridad Social. Presidente de la Fundación Española de Endoscopia Digestiva. REV ESP ENFERM DIG 2006; 98(12): 949-958.

 

3. González-Huix LLadó F. Sedación en endoscopia en el año 2016: ¿es segura la sedación con propofol dirigida por el endoscopista en situaciones complejas?  REV ESP ENFERM DIG 2006; 98(12): 949-958.

 

4. Vargo JJ, Niklewski PJ, Williams JL, Martin JF, Faigel DO. Patient safety during sedation by anesthesia profesionalsduring routine upper endoscopy and colonoscopy: an analysis of 1,38 million procedures. Gastrointest Endosc 2016. DOI: 10.1016/j.gie.2016.02.007.

 

5. Cooper GS, Kou TD, Rex DK. Complications following colonoscopy with anesthesia assistance: a population-based analysis. JAMA INtern Med 2013;173:551-6. DOI: 10.1001/jamainternmed.2013.2908.

 

6. Agostini M, Fanti L, Gemma M, et al. Adverse events during monitored anesthesia care for GI endoscopy: an 8-year experience. Gastrointest Endoscop 2011;74:266-75. DOI: 10.1016/j.gie.2011.04.028.

 

7. Wernli KJ, Brenner AT, Rutter CM, et al. Risk associated with anesthesia services during colonoscopy. Gastroenterology. Epub 2015 Dec 18.

 

8. Khiani VS, Soulos P, Gancayco J, et al. Anesthesiologist involvement in screening colonoscopy: temporal trends and cost implications in the medicare population. Clin Gastroenterol Hepatol 2012;10(1):58-64.e1. DOI: 10.1016/j.cgh.2011.07.005

 

9. Inadomi JM, Gunnarsson CL, Rizzo JA, et al. Projected increased growth rate of anesthesia professional-delivered sedation for colonoscopy and EGD in the United States: 2009 to 2015. Gastrointest Endosc 2010;72(3):580-6. DOI: 10.1016/j.gie.2010.04.040

 

10. Cohen LB, Wecsler JS, Gaetano JN, et al. Endoscopic sedation in the United States: results from a nationwide survey. Am J Gastroenterol 2006;101(5):967- 74. DOI: 10.1111/j.1572-0241.2006.00500.x

 

11. Hassan C, Rex DK, Cooper GS, et al. Endoscopist-directed propofol administration versus anesthesiologist assistance for colorectal cancer screening: a cost-effectiveness analysis. Endoscopy 2012;44:456-64.

 

12. Rex DK, Deenadayalu VP, Eid E, et al. Endoscopist-directed administration of propofol: a worldwide safety experience. J Gastroenterol 2009. DOI: 10.1053/j.gastro.2009.06.042

 

13. Dumonceau JM. Nonanesthesiologist administration of propofol: it’s all about money. Endoscopy 2012;44:453-5. DOI: 10.1055/s-0031-1291658

 

14. Dumonceau JM, Riphaus A, Beilenhoff U, et al. European Curriculum for Sedation Training in Gastrointestinal Endoscopy: Position Statement of the European Society of Gastrointestinal Endoscopy (ESGE) and European Society of Gastroenterology and Endoscopy Nurses and Associates (ESGENA) Endoscopy 2013;45:496-504.

 

15. Vargo J, DeLegge MH, Feld AD, et al. Multisociety sedation curriculum for gastrointestinal endoscopy. Gastrointest Endosco 2012;76:e1-e25. DOI:

10.1016/j.gie.2012.03.001